Agenda i ponents

Descripció

Quan una persona amb dislèxia, especialment un nen o una nena en edat escolar, té dificultats per utilitzar plataformes d'alta càrrega cognitiva, solem assumir que el problema és en la seva forma de llegir o processar la informació. Però, i si part d'aquesta dificultat estigués provocada pel mateix disseny de la interfície?

En aquesta xerrada veurem com l'accessibilitat cognitiva es pot traslladar a decisions concretes de disseny mitjançant un marc de quatre eixos que ajuda a identificar i reduir barreres per a persones amb dislèxia i altres dificultats específiques d'aprenentatge.

A través d'interfícies educatives analitzarem patrons que augmenten la càrrega cognitiva i veurem com petits canvis en la manera de presentar la informació, estructurar les tasques, oferir suport i proporcionar feedback poden millorar significativament l'experiència d'ús.

Descripció

En un racó del desenvolupament, dues forces aparentment oposades lliuren una batalla constant: l'accessibilitat, que busca obrir portes, i la ciberseguretat, que necessita tancar-les. En aquesta Infinity War del web, cada decisió pot decantar la balança: com protegim els nostres usuaris sense convertir l'experiència en un laberint impossible? I com fem les nostres aplicacions inclusives sense exposar noves vulnerabilitats?

A través d'escenaris reals, explorarem aquest conflicte des dels dos bàndols, analitzarem estratègies, bones pràctiques i punts d'equilibri per evitar que la teva aplicació es converteixi en el camp de batalla… i aconseguir, per fi, que accessibilitat i ciberseguretat lluitin en el mateix equip.

Descripció

Les interfícies volumètriques representen un canvi de paradigma en la interacció persona-ordinador. La incorporació d'elements tridimensionals, l'ús de l'espai com a part de la interfície i els nous mecanismes d'interacció propis de la realitat augmentada i la realitat virtual plantegen reptes específics en matèria d'accessibilitat que no són presents en les interfícies tradicionals.

Aquest taller té com a objectiu introduir els participants en la identificació, l'anàlisi i l'avaluació de les barreres d'accessibilitat presents en aplicacions amb interfícies 3D, combinant tècniques d'inspecció manual amb eines i procediments de detecció automatitzada. A través d'una aproximació eminentment pràctica, es mostraran els principals problemes que poden afectar persones amb diferents perfils de discapacitat, així com estratègies per detectar-los i documentar-los durant el procés de desenvolupament i avaluació.

Descripció

Com dissenyar un joc perquè diverses persones puguin compartir la mateixa partida, encara que cadascuna la percebi i hi interactuï de manera diferent?

En aquesta xerrada veurem com hem abordat aquest problema a Corro, un motor open source per a jocs de taula i de cartes en què jugadors amb i sense discapacitat comparteixen la mateixa partida, encara que un jugui amb ratolí, un altre amb una pantalla tàctil i un altre amb teclat i lector de pantalla.

A partir d'exemples reals, veurem com dissenyar una experiència que no depengui d'una única interfície: estructura semàntica, gestió del focus, navegació amb teclat, accions contextuals, regions vives, sincronització entre canvis visuals i anuncis del lector de pantalla...

També veurem com portar tot això a les proves automatitzades, detectant problemes d'accessibilitat fins i tot en estats transitoris de la UI.

Perquè dissenyar per a la diversitat no consisteix a superposar una capa d'accessibilitat a posteriori, sinó a construir una experiència capaç d'admetre diferents formes de percepció i interacció des del principi.

Descripció

Amb l'entrada en vigor de la Llei 11/2023 i l'activació de la UTAC el 2026, moltes empreses han entrat en pànic buscant la drecera del “compliment amb un clic” mitjançant widgets o overlays. En aquesta xerrada analitzarem l'origen d'aquest model de negoci nascut a Israel arran de les demandes en sèrie, dissecarem tècnicament per què un tros de JavaScript extern mai podrà solucionar problemes estructurals de codi i explicarem el risc real que corren les agències i pimes davant del Kit Digital i l'Informe de Revisió d'Accessibilitat (IRA). Una radiografia crua i honesta sobre per què l'accessibilitat real no admet dreceres de programari

Descripció

Sabem que el sistema visual ens enganya: les il·lusions òptiques demostren que el que veiem no és una representació exacta del món, sinó una interpretació que construeix el nostre cervell. Aquestes il·lusions no són simples trucs o curiositats; en estudiar-les entenem millor com funciona la percepció i quines característiques de l'entorn capten la nostra atenció de manera automàtica. Si la manera com funciona el sistema visual condiciona el que ens crida l'atenció i com ho interpretem, podem fer servir aquest coneixement per dissenyar interfícies i webs que resultin més intuïtives i fàcils de manejar. En aquesta xerrada explicaré, de manera senzilla, com algunes característiques del sistema visual influeixen en l'atenció i poden reduir l'esforç mental en interactuar amb interfícies visuals. Reduir la càrrega cognitiva “dirigint” el sistema visual beneficia totes les persones, especialment les persones grans i aquelles amb diversitat cognitiva

Descripció

I si les dades, en lloc d'un gràfic en una pantalla, anessin alguna cosa que es viu amb el cos i amb tots els sentits?

Farem un recorregut per propostes de visualització de dades física i participativa, des de les escultures de dades fins als murals col·lectius: un camp ple de possibilitats multisensorials que, paradoxalment, gairebé mai es dissenya pensant en l'accessibilitat.

Aquest taller és una invitació a jugar amb elles: imaginar què comptarien les dades amb altres materials i què canvia quan surten de la pantalla i es pensen per a poder explorar-los més enllà de la vista.

No fa falta saber programar, dibuixar ni tenir nocions prèvies de visualització de dades. Només ganes de jugar i de pensar amb les mans.

Descripció

Com aconseguim que l'accessibilitat deixi de veure's com un extra i passi a formar part de les prioritats reals d'una organització?

En aquesta xerrada conversarem sobre els mites, objeccions i barreres que apareixen quan intentem impulsar l'accessibilitat: “no tenim usuaris amb discapacitat”, “és massa car”, “ho podem fer després” o “limita el disseny”.

A través d'exemples, preguntes i participació del públic, veurem com respondre a aquestes idees amb arguments relacionats amb experiència d'usuari, qualitat, abast, costos, risc, clients, reputació i compliment.

També explorarem una idea clau: no parlem d'accessibilitat de la mateixa manera amb tothom. El que convenç la direcció pot no ser el que necessita escoltar desenvolupament, disseny, producte, màrqueting o legal.

Una xerrada pràctica per entendre millor l'accessibilitat, desmuntar alguns mites i aprendre a trobar els arguments adequats per aconseguir aliats i passar de la intenció a l'acció.

Descripció

Cada interfície fa servir biaixos cognitius: el biaix per defecte, l'ancoratge, la prova social, l'escassetat. La pregunta no és si els fem servir, sinó per a què.

En els dark patterns, aquests mateixos biaixos es converteixen en armes: CAPTCHAs infranquejables, cronòmetres que generen ansietat, cancel·lacions dissenyades com a laberints, “confirmshaming” amb contrast il·legible. No són errors d'accessibilitat casuals: són barreres dissenyades a propòsit, i colpegen amb més força les persones amb discapacitat visual, cognitiva o neurodivergents.

Però el mateix mecanisme, invertit, és una eina d'inclusió: valors per defecte accessibles, autenticació sense càrrega de memòria (WCAG 2.2, SC 3.3.8), reducció de fricció cognitiva. I hi ha un biaix que rarament assenyalem: el nostre com a dissenyadors i desenvolupadors, quan dissenyem només des de la nostra pròpia experiència.

En aquesta xerrada combino accessibilitat digital i behavioral design i exemples reals per traçar la línia entre orientar i manipular.

Descripció

Durant anys, l'accessibilitat digital s'ha centrat principalment en necessitats visuals, auditives i motrius. Tanmateix, milions de persones neurodivergents continuen trobant barreres invisibles en productes i serveis que oficialment són considerats accessibles.

En aquesta xerrada compartiré la meva experiència com a dona autista amb diagnòstic tardà, UX Designer i Accessibility Coach per explorar una pregunta incòmoda: estem dissenyant experiències realment inclusives o únicament experiències que compleixen criteris?

A través d'exemples reals, mostrarem com la sobrecàrrega cognitiva, l'ambigüitat, els canvis inesperats, els patrons foscos i la manca de predictibilitat afecten persones autistes, amb TDAH i altres neurodivergències. També veurem accions pràctiques per incorporar la neuroinclusió en el disseny de productes digitals sense esperar una nova normativa.

L'accessibilitat no acaba quan passem una auditoria. Aquí és on hauria de començar la inclusió.

Descripció

ARIA és per tot arreu. Apareix en botons, enllaços, acordions, modals, pestanyes… i també en llocs on probablement no hi hauria de ser.

Sovint s'afegeix ARIA amb la millor intenció: fer més accessible un component. Però afegir un role, un aria-label o qualsevol altre atribut ARIA no sempre millora les coses. De vegades sobra, altres vegades pot generar informació redundant, i en alguns casos pot fins i tot alterar el comportament esperat per a qui utilitza tecnologies de suport.

Aquesta xerrada parteix d'una pregunta força habitual en revisar llocs web: què aporten tots aquests atributs ARIA?

A través de diferents exemples, analitzarem usos d'ARIA que no tenen sentit, implementacions que produeixen resultats diferents dels esperats i casos en què la seva utilització sí que està justificada. També revisarem alternatives basades en HTML natiu per a components habituals, com acordions, diàlegs o botons, aprofitant les capacitats que el mateix estàndard ja proporciona de sèrie. En definitiva, descobrirem que, de vegades, la solució més senzilla i amb menys ARIA també és la més accessible.

Descripció

Segons com donem forma al digital, serà accessible o afegirà barreres als col·lectius de persones sordes i sordcegues.

El taller té com a objectiu mostrar casos pràctics, sobretot de llengua de signes i subtitulació, per informar, conscienciar i debatre sobre els criteris d'accessibilitat a tenir en compte en el món digital.

Descripció

L'accessibilitat en els videojocs no s'hauria d'entendre únicament com una adaptació posterior, sinó com una oportunitat per innovar des del mateix disseny.

Aquesta xerrada abordarà com aplicar principis d'accessibilitat i inclusió al desenvolupament de videojocs i experiències gamificades, combinant programari, maquinari, interfícies alternatives i interacció multimodal.

A través d'exemples pràctics i experiències desenvolupades des de NovaDev, veurem diferents maneres de dissenyar pensant en persones amb diversitat funcional: controls alternatius, interacció mitjançant moviment i gestos, experiències de realitat virtual, interfícies accessibles, sistemes de suport visual i auditiu i noves formes d'interacció amb l'entorn.

La sessió també mostrarà com algunes solucions concebudes inicialment per millorar l'accessibilitat poden acabar generant noves mecàniques i experiències útils per a tota mena de jugadors.

L'objectiu és transmetre una idea senzilla: l'accessibilitat no limita la creativitat; pot esdevenir un motor d'innovació.

Descripció

Posar accessibilitat en un projecte legacy no sol començar amb un pla brillant, sinó amb aquella sensació de “d'això no hi ha per on agafar-ho”: codi delicat, decisions heretades i zero ganes de trencar res. Spoiler: no cal arreglar-ho tot per començar a fer-ho millor.

En aquesta xerrada veurem com deixar de donar voltes i passar a l'acció amb criteri: entendre què està passant sense muntar-te una auditoria eterna, detectar canvis petits que sí que marquen la diferència i, sobretot, trobar la manera d'encaixar l'accessibilitat en el treball real de l'equip. Sense èpica, sense refer el sistema, però amb avenços que es noten.

Descripció

Què passa quan una persona necessita ampliar el contingut al 200 % o més per poder fer servir una interfície? En aquest taller pràctic explorarem com el zoom i la redimensió del text posen a prova les nostres decisions de disseny, revelant problemes que sovint passen desapercebuts fins a arribar a desenvolupament o, pitjor encara, a producció.

A partir d'exemples reals, aprendrem a identificar patrons que es trenquen en ampliar el contingut i a dissenyar components i layouts més flexibles des de Figma. Les persones participants faran exercicis per redissenyar interfícies i aplicar criteris d'accessibilitat que millorin l'experiència de qui utilitza tecnologies de suport.

En finalitzar el taller, disposaran d'eines pràctiques per incorporar l'accessibilitat des de les primeres etapes del disseny, reduir retreballs i crear interfícies més robustes, inclusives i preparades per adaptar-se a les diferents maneres com les persones interactuen amb la tecnologia.

Descripció

La lectura fàcil és un mètode orientat a persones amb dificultats de comprensió lectora. La forma habitual de presentació sol ser en paper o en PDF, però com es pot incloure de manera adequada al web? El proper Reglament d'accessibilitat cognitiva exigirà que la lectura fàcil estigui dins de l'àmbit digital. Per tant, l'accessibilitat cognitiva web esdevé en aquest cas una eina imprescindible, ja que la mera creació de continguts de fàcil comprensió no és suficient en un entorn que respon a una lògica de lectura discontínua, selectiva, hipertextual i multimèdia.

Prendrem com a punt de partida el llibre “Lectura fácil y web comprensible: un libro blanco en el marco del nuevo reglamento”, en què es desenvolupa una proposta que uneix la lectura fàcil amb l'accessibilitat cognitiva web segons estudis i les pautes COGA del consorci W3C.

En aquesta xerrada, plantejarem com es pot compatibilitzar l'aplicació de l'accessibilitat cognitiva web de manera general perquè la lectura fàcil s'integri de manera natural com una opció més d'accés a la informació.

Descripció

Cada vegada que el navegador pinta una pàgina construeix dos arbres: el DOM i, combinat amb ARIA, l'arbre d'accessibilitat. Aquest arbre és el que fan servir els lectors de pantalla i altres tecnologies de suport, però també és clau, i poc coneguda, per al rendiment web.

Veurem com funciona el renderitzat d'un navegador i en quin moment es genera l'arbre d'accessibilitat. Compararem dues implementacions reals d'un radio button: una amb un design system popular basat en divs i JavaScript, i una altra amb HTML semàntic accessible per defecte. La diferència en elements del DOM, atributs, CSS i JS és enorme, i es tradueix en temps de parsing, càlcul d'estils i bloqueig del fil principal.

Descobrirem la relació, no sempre visible, entre “accessible” i “ràpid”, i per què l'HTML semàntic enfront de solucions sobredissenyades millora tant l'experiència de persones usuàries de tecnologia de suport com les mètriques de Core Web Vitals. Prioritzar l'experiència de desenvolupament sobre la de l'usuari final té un cost real i mesurable.

Sortiràs amb arguments i exemples concrets per defensar l'HTML semàntic com a primera línia d'optimització, d'accessibilitat i de rendiment.